Camps de nom i descripció de les autoritats

08/04/2009

En la descripció d’una autoritat és obligatori emplenar tres camps (pres del butlletí núm. 1):

Denominació de l’autoritat: és el lloc adequat per a donar el nom original de la unitat (en qualsevol llengua –fins i tot no suportada per la Comissió–) i és un camp que no es tradueix. No s’espera que tingui una utilitat especial en la localització d’autoritats, ja que el nom oficial (p. ex. “Subdirecció General de …”, o “Conselleria de …”) no aclareix necessàriament el paper que es juga com a autoritat dins l’IMI.
 
Designació no oficial: sí es tradueix (s’ha d’escriure en castellà perquè la Comissió el pugui traduir) i l’objectiu és donar una descripció curta i de més útil que la denominació oficial sobre la funció de l’autoritat.
 
Descripció de l’autoritat: permet una descripció més detallada (en castellà, ja que es tradueix) que la que és possible a través de la ‘designació no oficial’.

Malgrat tot, cal tenir en compte que en fer una cerca d’autoritats, la llista que s’obté (i tret que ens decidim a ‘obrir’ el detall d’una autoritat concreta) continua mostrant únicament els camps de ‘denominació’ i ‘designació no oficial’, a més de l’estat i el tipus d’autoritat o coordinador en cada àmbit legislatiu (directiva). Per tant, continua sent molt recomanable aclarir en la descripció curta (la ‘designació no oficial’) l’abast de l’autoritat dins el sistema (la ‘descripció llarga’ no està disponible en la llista d’autoritats localitzades després d’una cerca, només es pot accedir a aquesta informació en veure el detall d’una autoritat). Per exemple, en les autoritats competents per a qualificacions professionals, recomanem la inclusió explícita en la descripció no oficial de la professió (i la regió si són autoritats no nacionals). Quan el sistema millori les opcions de cerca i presentació de resultats es podrà obviar aquesta recomanació, però en l’actualitat és difícil discernir l’autoritat correcta mitjançant la llista que es presenta.