Memoria Democrática
VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ
INTRODUCCIÓ A la MEMÒRIA DEMOCRÀTICA
La Constitució Espanyola de 1978 es va fonamentar en un ampli compromís social i polític per a la superació de les greus i profundes ferides que havia sofert la societat espanyola durant la Guerra Civil i els quaranta anys de Dictadura del General Franco. D'aquesta manera, la recuperació de les llibertats i de l'Estat de Dret assumia el llegat democràtic que diverses generacions d'espanyols havien forjat amb l'objectiu comú d'aconseguir i garantir la convivència democràtica, dins del respecte al pluralisme de la societat espanyola, i aconseguir un ordre econòmic i social més just.
Des de llavors, múltiples iniciatives polítiques, legals, socials i culturals han vingut a reparar i *restañar aquestes bretxes per evitar la divisió entre els ciutadans i fomentar la cohesió i solidaritat entre les diverses generacions d'espanyols entorn de/entorn dels valors superiors del nostre ordenament jurídic, els principis constitucionals i els drets i llibertats fonamentals
La articulación de políticas públicas que den cumplimiento a los principios de Verdad, Justicia, Reparación y garantías de no repetición son esenciales en la construcción de una memoria democrática compartida que, no solo supere las heridas causadas, sino que además sirva de sólido fundamento a una verdadera cultura democrática.
El veritable punt d'inflexió al reconeixement de la memòria històrica ho trobem amb l'aprovació de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor d'els qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, coneguda popularment com a "Llei de Memòria Històrica", aprovada amb un ampli consens. El text de la Llei és el resultat dels treballs de la Comissió Interministerial per a l'estudi de la situació de les víctimes de la guerra civil i del franquisme, creada per Reial decret 1891/2004, de 10 de setembre, per a l'estudi de la situació de les víctimes de la guerra civil i del franquisme i assumeix la Declaració així com la condemna del franquisme continguda en l'Informe de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa signat a París el 17 de març de 2006 en el qual es van denunciar les greus violacions de Drets Humans comeses a Espanya entre els anys 1936 i 1975.
El Reial decret 2/2020, de 12 de gener, pel qual es reestructuren els departaments ministerials, va crear per primera vegada en el si del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica. Per la seva banda, el Reial decret 139/2020, de 28 de gener, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials, va crear la Direcció general de Memòria Democràtica adscrita a la citada Secretaria d'Estat.
Tots dos òrgans estan concebuts per donar resposta i impuls a les iniciatives relacionades amb la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor d'els qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, i proporcionar el degut suport institucional al compliment dels objectius contemplats en la citada llei.
Sent la memòria l'exercici de reconstrucció del passat al moment present, ha d'entendre's com un dret; un dret de la ciutadania. Per a això, l'objectiu fonamental de tota política de memòria i d'aquest portal web en particular és crear condicions de pedagogia social que es constitueixin en garanties de no repetició"
A través d'aquest lloc web que posem a la disposició del ciutadà, es podran consultar una sèrie de recursos dirigits a fomentar aquestes condicions de pedagogia social, així com atendre les peticions d'informació i reparació de les víctimes i els seus familiars. Igualment, es podrà accedir a altres materials dedicats a conrear i sostenir la profunda tradició democràtica del nostre país.
Última hora
Consulte aquí la información relativa a la convocatoria de subvenciones del ejercicio 2023.