Català
Preceptes sobre llengües de l'estatut català.
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials.
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les Administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment utilitzada com vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen dret a utilitzar les dos llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure conéixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'estos drets i el compliment d'este deure. D'acord amb el que es disposa en l'article 32, no pot haver-hi discriminació per l'ús d'una o una altra llengua.
3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català en la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que compartixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A tals efectes, la Generalitat i l'Estat, si és procedent, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranés en *Arán, és la llengua pròpia d'este territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb l'establit pel present Estatut i les Lleis de Normalització Lingüística.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen dret a utilitzar les dos llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure conéixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'estos drets i el compliment d'este deure. D'acord amb el que es disposa en l'article 32, no pot haver-hi discriminació per l'ús d'una o una altra llengua.
3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català en la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que compartixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A tals efectes, la Generalitat i l'Estat, si és procedent, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranés en *Arán, és la llengua pròpia d'este territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb l'establit pel present Estatut i les Lleis de Normalització Lingüística.
Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües.
Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics realitzats en qualsevol de les dos llengües oficials tenen, quant a la llengua, plena validesa i eficàcia.
Article 33. Drets lingüístics davant les Administracions públiques i les institucions estatals.
1. Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les Administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que trien. Este dret obliga a les institucions, organitzacions i Administracions públiques, inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i, en general, a les entitats privades que depenen de les mateixes quan exercixen funcions públiques.
2. Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de Justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que trien en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguen patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua utilitzada, ni se'ls puga exigir cap tipus de traducció.
3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els Jutges i els Magistrats, els Fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servici de l'Administració de Justícia, per a prestar els seus servicis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma establida en les Lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a exercir les funcions pròpies del seu càrrec o el seu lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servici té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dos llengües oficials, que ho fa apte per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establit per la legislació corresponent. Estes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català que tindran, en tot cas, plena eficàcia jurídica.
2. Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de Justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que trien en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguen patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua utilitzada, ni se'ls puga exigir cap tipus de traducció.
3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els Jutges i els Magistrats, els Fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servici de l'Administració de Justícia, per a prestar els seus servicis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma establida en les Lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a exercir les funcions pròpies del seu càrrec o el seu lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servici té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dos llengües oficials, que ho fa apte per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establit per la legislació corresponent. Estes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català que tindran, en tot cas, plena eficàcia jurídica.
Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris.
Totes les persones tenen dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que trien en la seua condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i servicis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya queden subjectes en deure disponibilitat lingüística en els termes establits per llei.
Article 35. Drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament.
1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb l'establit pel present Estatut. El català ha d'utilitzar-se normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en la no universitària.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. Tenen també el dret i el deure conéixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, siga el que siga la seua llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. L'ensenyament del català i el castellà ha de tindre una presència adequada en els plans d'estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ser separats en centres ni en grups de classe diferents per raó de la seua llengua habitual.
4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la falta de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament.
5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que trien.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. Tenen també el dret i el deure conéixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, siga el que siga la seua llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. L'ensenyament del català i el castellà ha de tindre una presència adequada en els plans d'estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ser separats en centres ni en grups de classe diferents per raó de la seua llengua habitual.
4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la falta de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament.
5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que trien.
Article 36. Drets en relació amb l'aranés.
1. En *Arán totes les persones tenen el dret a conéixer i utilitzar l'aranés i a ser ateses oralment i per escrit en aranés en les seues relacions amb les Administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que depenen de les mateixes.
2. Els ciutadans de *Arán tenen el dret a utilitzar l'aranés en les seues relacions amb la Generalitat.
3. Han de determinar-se per llei els altres drets i deures lingüístics en relació amb l'aranés.
2. Els ciutadans de *Arán tenen el dret a utilitzar l'aranés en les seues relacions amb la Generalitat.
3. Han de determinar-se per llei els altres drets i deures lingüístics en relació amb l'aranés.
Article 50. Foment i difusió del català.
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i han de fomentar el seu ús, difusió i coneixement. Estos principis també han d'aplicar-se respecte de l'aranés.
2. El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i d'investigació.
3. Les polítiques de foment del català han d'estendre's al conjunt de l'Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figuren en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya consten també en català.
5. La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que depenen de les mateixes i els concessionaris dels seus servicis han d'utilitzar el català en les seues actuacions internes i en la relació entre ells. També han d'utilitzar-ho en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sense perjuí del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
6. Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permeten aconseguir la igualtat de les persones amb sordera que opten per esta llengua, que ha de ser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.
7. L'Estat, d'acord amb el que disposa la Constitució, ha de recolzar l'aplicació dels principis establits pel present article. Han d'establir-se els instruments de coordinació i, si és el cas, d'actuació conjunta perquè siguen més efectius.
2. El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i d'investigació.
3. Les polítiques de foment del català han d'estendre's al conjunt de l'Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figuren en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya consten també en català.
5. La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que depenen de les mateixes i els concessionaris dels seus servicis han d'utilitzar el català en les seues actuacions internes i en la relació entre ells. També han d'utilitzar-ho en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sense perjuí del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
6. Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permeten aconseguir la igualtat de les persones amb sordera que opten per esta llengua, que ha de ser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.
7. L'Estat, d'acord amb el que disposa la Constitució, ha de recolzar l'aplicació dels principis establits pel present article. Han d'establir-se els instruments de coordinació i, si és el cas, d'actuació conjunta perquè siguen més efectius.
Article 65. Promulgació i publicació de les lleis.
Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del Rei, pel President o Presidenta de la Generalitat, qui ordena la seua publicació en el «*Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» dins del termini de quinze dies des de la seua aprovació i en el «Butlletí Oficial de l'Estat». A este efecte de la seua entrada en vigor, regix la data de publicació en el «*Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya». La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat.
Article 101. Oposicions i concursos.
1. La Generalitat proposa al Govern de l'Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons corresponga, la convocatòria d'oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de Magistrats, Jutges i Fiscals a Catalunya.
…/…
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats pel present article, quan se celebren a Catalunya, podran realitzar-se en qualsevol de les dos llengües oficials a elecció del candidat.
…/…
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats pel present article, quan se celebren a Catalunya, podran realitzar-se en qualsevol de les dos llengües oficials a elecció del candidat.
Article 102. Del personal judicial i de la resta del personal al servici de l'Administració de Justícia a Catalunya.
1. Els Magistrats, Jutges i Fiscals que ocupen una plaça a Catalunya hauran d'acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l'abast que determine la Llei.
2. Els Magistrats, Jutges i Fiscals que ocupen una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l'abast que determine la Llei.
3. En tot case el coneixement suficient de la llengua i del dret propis es valorarà específica i singularment per a obtindre una plaça en els corresponents concursos de trasllat.
4. El personal al servici de l'Administració de Justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d'acreditar un coneixement adequat i suficient de les dos llengües oficials que els fa aptes per a exercir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball.
2. Els Magistrats, Jutges i Fiscals que ocupen una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l'abast que determine la Llei.
3. En tot case el coneixement suficient de la llengua i del dret propis es valorarà específica i singularment per a obtindre una plaça en els corresponents concursos de trasllat.
4. El personal al servici de l'Administració de Justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d'acreditar un coneixement adequat i suficient de les dos llengües oficials que els fa aptes per a exercir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball.
Article 143. Llengua pròpia.
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de la seua oficialitat, així com la normalització lingüística del català.
2. Correspon a la Generalitat i també al *Conselh *Generau de *Arán la competència sobre la normalització lingüística de l'occità, denominat aranés en *Arán.
2. Correspon a la Generalitat i també al *Conselh *Generau de *Arán la competència sobre la normalització lingüística de l'occità, denominat aranés en *Arán.
Article 146. Mitjans de comunicació social i servicis de contingut audiovisual.
…/…
3. La Generalitat fomentarà el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social.
3. La Generalitat fomentarà el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social.
Article 147. Notariat i registres públics.
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels Notaris i els Registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, mitjançant la convocatòria, administració i resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i dur a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han de ser admesos en igualtat de drets i han d'acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l'abast que establixen l'Estatut i les Lleis.
…/…
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, inclòs el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l'exercici en relació amb estos de la funció disciplinària, així com la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l'exercici de les funcions. Estos encarregats han d'acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i l'abast que establisquen l'Estatut i les Lleis.
a) El nomenament dels Notaris i els Registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, mitjançant la convocatòria, administració i resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i dur a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han de ser admesos en igualtat de drets i han d'acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l'abast que establixen l'Estatut i les Lleis.
…/…
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, inclòs el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l'exercici en relació amb estos de la funció disciplinària, així com la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l'exercici de les funcions. Estos encarregats han d'acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i l'abast que establisquen l'Estatut i les Lleis.