Inici > Política Territorial > Sistema IMI > Documentació > Formació > Preguntas habituales > 2009 > Novembre > A un usuari no li arriba el missatge amb la contrasenya, què fem?

A un usuari no li arriba el missatge amb la contrasenya, què fem?

10/11/2009

Ocasionalment, quan un administrador crea un altre usuari (o quan un coordinador registra o invita una nova autoritat) el missatge electrònic que el sistema envia a aquest usuari no arriba.

Quan l’usuari és nou, el sistema li tramet (de manera pràcticament immediata -pocs minuts-) un primer missatge d’avís en què li anuncia un segon missatge amb la contrasenya, el termini de lliurament d'aquest és entre 24 i 48 hores. Si després de 48 hores no ha arribat el missatge amb la contrasenya (o fins i tot el primer missatge), la millor opció és restablir la seva contrasenya (comprovant abans que estigui ben escrita l'adreça-e en la fitxa d’usuari).
Aquest restabliment envia una nova contrasenya immediatament (en menys de 5 minuts hauria d’arribar el missatge amb la nova clau). Si malgrat el restabliment no li arriba el missatge, haurem confirmat que hi ha un problema que fa que els missatges enviats per IMI no arriben a l'usuari.

El més probable és que sigui per culpa de les normes antivirus/antispam en els sistemes que presten el servei de correu a aquest usuari. De vegades, alguns sistemes de correu que tenen normes antispam i antivirus molt estrictes poden decidir no lliurar determinats missatges perquè són considerats (encara que immerescudament en aquest cas) sospitosos de ser malignes.
Per intentar resoldre (o almenys confirmar) aquesta situació, l’usuari amb el problema ha de contactar amb els seus serveis informàtics perquè mirin a la zona de ‘quarantena’ quins missatges hi ha (cap a l’hora a la qual s’hagi dut a terme el restabliment de contrasenya) dirigits a aquesta persona, per si estigués entre els classificats com a missatges ‘dolents’ i, per tant, no lliurats. En aquest cas, segurament el poden recuperar i lliurar-l'hi.
Però tan important com la recuperació d'aquest primer missatge i que l'hi facin arribar, és que es resolgui per a futurs missatges. Per fer-ho possible, han d’incloure en la llista ‘blanca’ (la llista de fonts de correu ‘de confiança’) el domini de la Comissió (poden veure l'adreça electrònica del remitent i fer-la servir per introduir en la llista blanca aquesta excepció), de manera que permeti que futurs missatges no siguin bloquejats.

Si el contacte amb els serveis informàtics es complica o dilata, es pot (només per sortir del pas temporalment) posar com a adreça de correu d’aquesta persona una adreça de Gmail, Yahoo, etc. (és a dir, una bústia personal que tingui en un altre servidor) i restablir la contrasenya. D’aquesta manera, li arribarien els correus d’IMI (encara que fora a una bústia no oficial). Atès que IMI mai no tramet informació sensible per correu (aquesta informació només resideix en el sistema, i el correu només s’usa per avisar que hi ha novetats que reclamen la intervenció de l’usuari) no és una mala pràctica des del punt de vista legal (protecció de dades, etc.). No obstant això, és una molèstia (és millor que els afers del treball arribin a l’adreça electrònica del treball) i cal continuar insistint a la unitat d’informàtica perquè s’assegurin que no estar bloquejant aquests missatges.