Les Comunitats Autònomes han convocat el 50% dels gairebé 20.600 milions d'euros de fons europeus assignats

•  La reunió s'ha desenvolupat amb un to molt positiu i constructiu i s'ha centrat en els avanços del desplegament dels fons europeus i en les propostes dels governs autonòmics i els ajuntaments per a l'Addenda al Pla de Recuperació que elabora el Govern i que s'enviarà a Brussel·les en el curs del primer trimestre de l'any.
• Els fons europeus *Next *Generation EU estan arribant a l'economia, finançant més de 190.000 projectes, un 45% d'ells liderats per empreses. Ja s'han resolt en total 23.300 milions d'euros en convocatòries d'ajudes i licitacions, més d'un 80% d'elles gestionades per l'Estat.
• Fins al moment, s'han rebut 31.000 milions d'euros de fons europeus. En el marc de l'intens procés de co-governança, a través de 130 conferències sectorials ja s'han assignat gairebé 20.600 milions d'euros a les Comunitats Autònomes. Al costat dels fons assignats als ajuntaments a través de diferents convocatòries, les administracions territorials gestionen fons europeus *Next *Generation EU per valor de 28.000 milions d'euros.
• Les Comunitats Autònomes han llançat convocatòries pel 50% dels fons assignats i resolt aproximadament un 20% dels recursos assignats fins al moment (uns 4.000 milions d'euros).
• Durant la conferència sectorial, els governs autonòmics han mostrat el seu acord sobre els elements principals del projecte d'Addenda publicat el 21 de desembre passat per mobilitzar la totalitat dels recursos assignats a Espanya i concentrar les inversions en l'impuls a la industrialització i autonomia estratègica en cinc àmbits (energètic, agroalimentari, industrial, tecnològic i digital) i el reforç dels projectes estratègics (PERTEs).
• També s'ha acordat celebrar una nova reunió tècnica per treballar en més detalli l'articulació d'un possible fons que canalitzi els préstecs per a inversions sostenibles de les Comunitats Autònomes, tenint en compte el sistema de finançament autonòmic i la necessitat de garantir la neutralitat fiscal. 
• El Govern incorporarà les propostes d'administracions territorials, agents econòmics i socials abans d'enviar l'Addenda a Brussel·les. La setmana vinent se celebrarà una nova reunió de la Taula de Diàleg Social dedicada específicament a l'Addenda al Pla de Recuperació.

30 de gener de 2023. La vice-presidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha presidit la sisena reunió de la Conferència Sectorial per a la Millora Regulatòria i el Clima de Negocis en la qual s'ha abordat el desplegament dels fons europeus i les propostes dels governs autonòmics per finalitzar l'Addenda al Pla de Recuperació que elabora el Govern i que serà presentada formalment a Brussel·les en el primer trimestre.

En la reunió han participat totes les Comunitats Autònomes de forma presencial, excepte Balears i Melilla que ho han fet forma telemàtica, i també ha assistit la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

La Conferència Sectorial s'ha desenvolupat amb un to molt positiu i constructiu i gairebé totes les Comunitats Autònomes han mostrat el seu agraïment i reconeixement de l'esforç realitzat pel Govern per al desplegament àgil dels fons en tot el territori, destacant el compromís amb la co-governança en haver-se realitzat 130 conferències sectorials, realitzat 32 manifestacions d'interès i altres fòrums de coordinació.

Després de coincidir la pràctica totalitat de les regions en el diagnòstic de la bona marxa de l'economia espanyola, els consellers han assenyalat que l'any s'inicia amb confiança sobre l'evolució en tot el territori malgrat la incertesa en l'àmbit internacional, al mateix temps que han valorat el compromís amb l'execució àgil de les inversions.

Govern i comunitats autònomes han coincidit a assenyalar que és el moment d'identificar aquells projectes que poden tenir una major dificultat d'execució per procedir a reassignar els fons i en la necessitat de garantir l'aprofitament del 100% dels fons europeus.

En aquest sentit, s'ha fet seguiment de l'execució de les inversions per part de les regions per conèixer el desplegament sobre el terreny, posant l'accent en la importància d'accelerar aquestes inversions en tot el territori amb la garantia dels mecanismes de control engegats.

Les CCAA: clau en el desplegament dels fons europeus

Espanya lidera el desplegament del Pla de Recuperació a Europa, com ha avalat la Comissió Europea amb dos desemborsaments realitzats i la sol·licitud d'un tercer, fonamentada en el compliment de fites i objectius, la valoració positiva dels quals s'espera que es produeixi a mitjan mes de febrer.

Ja s'han resolt més de 23.300 milions d'euros en convocatòries d'ajudes i licitacions. Els fons europeus estan arribant a l'economia, finançant més de 190.000 projectes, un 45% a empreses.

De fet, el desplegament del Pla de Recuperació va aconseguir la velocitat de creuer en 2022, amb un ritme de convocatòries i licitacions de 2.000 milions d'euros al mes que s'ha accelerat en l'arrencada d'any en haver-se compromès 3.000 milions d'euros, el 13% del total del pressupost assignat per a l'exercici.

Ja s'han transferit a través de 130 conferències sectorials més de 20.500 milions d'euros a les Comunitats Autònomes, als quals se sumen les licitacions de l'Estat resoltes en les quals han participat altres administracions. Detalladament, s'han transferit 4.900 milions d'euros dels fons europeus als ajuntaments i altres 2.600 milions a les comunitats autònomes.

Els governs autonòmics han llançat convocatòries de licitacions per més del 50% dels fons assignats, havent-se resolt el 20% dels fons assignats (el que equival a més de 4.000 milions d'euros). Enfront d'aquestes dades, l'Administració General de l'Estat ha resolt més del 80% de les seves convocatòries, que correspon a una inversió de 19.200 milions d'euros.

El Pla de Recuperació està complint els seus principals objectius: accelerar la transició verda i la transició digital, així com reforçar la cohesió social i territorial. Prop de la meitat de les convocatòries totals correspon a projectes verds o digitals, entre els quals destaquen el programa de rehabilitació energètica d'edificis, el programa de suport al transport sostenible, com el MOVES III per facilitar l'accés a vehicles elèctrics, que explica ja amb 18.000 beneficiaris i el Joc Digital, per a la digitalització de pimes d'entre 0 i 49 empleats, que acumula més de 140.400 ajudes concedides.

En aquest sentit, el 69% dels fons assignats s'ha dirigit a empreses, amb una distribució molt capil·lar pel territori que aconsegueix també a les empreses de províncies amb menor densitat de població com Soria, Huesca o Teruel, que presenten els valors més alts de nombre d'empreses beneficiàries per cada 1.000 empreses.

Com s'ha informat en el marc de la reunió sectorial, amb l'Addenda al Pla de Recuperació es pretén reforçar el suport financer a les empreses, amb especial atenció a les pimes, amb la canalització a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) de fins a 15.000 milions d'euros en préstecs a través, entre altres instruments, d'una nova Línia ICO-Verd que finançarà inversions en energies renovables, eficiència energètica i economia circular.

Inversions estratègiques i reformes estructurals

Amb l'Adenda està prevista la mobilització de 94.300 milions d'euros (7.700 milions d'euros en transferències addicionals i fins a 84.000 milions d'euros en préstecs i 2.600 milions d'euros previstos de transferències del nou instrument RePowerEU).

Els representants autonòmics han manifestat el seu acord en la visió i prioritats fixades amb l'Addenda sobre la concentració de les inversions en la industrialització i l'autonomia estratègica en cinc àmbits (energètic, agroalimentari, industrial, tecnològic i digital), així com sobre els nous programes d'assistència tècnica i microacreditacions, amb la finalitat de seguir agilitant el desplegament de les inversions, especialment els projectes estratègics (PERTEs).

En aquesta línia, ha quedat palesa l'acord unànime per impulsar els PERTEs i el bon acolliment al nou PERTE per la Descarbonització de la indústria. S'ha informat sobre les gestions per agilitar els procediments d'ajudes d'Estat i el nomenament dels Comissionats, per centralitzar els contactes per a les empreses i projectes concrets.

De fet, amb l'Adenda es pretén reforçar els 12 PERTEs ja en marxa, amb la mobilització de més de 26.300 milions de recursos públics addicionals, amb les transferències i préstecs associats a l'Addenda, especialment el nou de Descarbonització industrial, el de Semiconductors (Chip) i el d'Energies i Hidrogen renovable (ERHA) per la seva rellevància en àmbits clau amb la transició energètica i l'autonomia estratègica.

Els préstecs permetran reforçar els fons ja existents de suport empresarial i crear nous instruments financers per sostenir l'esforç d'inversió pública i privada i mantenir l'impacte *contracíclico i de suport a l'estabilitat macroeconòmica, financera i fiscal.

També s'ha acordat celebrar una nova reunió tècnica per treballar amb més detall en l'articulació d'un possible fons que canalitzi els préstecs per a inversions sostenibles de les Comunitats Autònomes, tenint en compte el sistema de finançament autonòmic i la necessitat de garantir la neutralitat fiscal.

Juntament amb les inversions, les 30 reformes previstes en l'Addenda permetran continuar la transformació de l'economia espanyola iniciat en 2020 i aprofundir l'impacte que ja està tenint el compliment generalitzat dels compromisos adquirits, accelerant la transició ecològica i la transformació industrial.

L'execució del Pla de Recuperació juntament amb l'Addenda permetrà incrementar el nivell del Producte Interior Brut (PIB) fins a 3 punts percentuals de mitjana cada any fins a 2031.

En línia amb l'intens procés de diàleg i co-governança, El Govern incorporarà les propostes d'administracions territorials, agents econòmics i socials abans d'enviar l'Addenda a Brussel·les. La setmana vinent se celebrarà una nova reunió de la Taula de Diàleg Social dedicada específicament al Pla de Recuperació.

Inici de treballs de l'Observatori de Bones Pràctiques i la Comissió Local per a l'agilitació de tràmits administratius

Durant la reunió també s'ha assenyalat l'inici dels treballs de l'Observatori de Bones Pràctiques i la Comissió Local per a la millora de la regulació, que la seva engegada es va acordar en la Conferència Sectorial celebrada el passat mes de desembre.

La creació de sengles grups de treball servirà per seguir avançant en la millora regulatòria, la simplificació i agilitació dels tràmits administratius i l'eliminació de traves, sempre sota l'estricte control dels fons públics. La Comissió Local es reunirà en aquest primer trimestre de l'any per examinar un primer esborrany de la nova ordenança tipus de comerç minorista.