Beteta: “Els mecanismes de finançament autonòmic contribueixen a la creació d'ocupació i el creixement a Balears”

Palmer, al costat de Beteta en la presentació de la conferència

06/10/2015

La delegada del Govern ha assistit a la ponència del secretari d'Estat d'Administracions Públiques sobre els mecanismes de finançament en el Caixaforum de Palma


El secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha assenyalat que Balears ha rebut del Mecanisme de Finançament per al Pagament a Proveïdors un total d'1.273.917.660 euros, per abonar 385.711 factures a 5.112 proveïdors durant una conferència sobre Els mecanismes de finançament i el seu impacte en l'activitat econòmica i en la lluita contra la morositat davant empresaris balears, promoguda per la delegada del Govern en Illes Balears, Teresa Palmer. Beteta ha assenyalat que aquests imports han contribuït a la sostenibilitat de l'ocupació i al creixement econòmic.

Després de ser presentat pel rector de la UIB, Llorenç Huguet, el secretari d'Estat ha explicat que els proveïdors que van rebre aquests imports són PIMES, seguides de grans empreses i persones físiques. Respecte al concepte de les factures, un 64,4% corresponien a sanitat, un 1,5% a educació i un 1,3% a serveis socials, la qual cosa implica que més de dos terços van tenir com a destinació última la sostenibilitat de l'Estat del Benestar.

Respecte al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), Balears ha rebut entre 2012 i 2014 més de 2.606 milions d'euros. Quant als pagaments directes a proveïdors es van destinar, en la seva majoria, a PIMES i a finançar serveis fonamentals: un 85,6% a sanitat, un 2,7% a serveis socials i un 1,8% a educació, és a dir, més d'un 90% va ser a la despesa social (sanitat, educació i serveis socials).

Beteta ha recalcat que cap Govern ha fet tant per les nostres Comunitats Autònomes i Entitats Locals, ja que el conjunt de les mesures de liquiditat engegades durant el període 2012-2015 haurà suposat una injecció total de gairebé 184.983,5 milions d'euros, la major quantitat destinada a sostenir sanitat, educació i serveis socials, vencent, a més, les dificultats de la crisi. Més de 7.000 milions d'euros han estat para Balears, que li ha permès, gràcies als tipus 0 de la Facilitat Financera, un estalvi de 920 milions d'euros, 185,93 només en aquest any 2015.

La Llei de Factura Electrònica, ha afegit Beteta, ha facilitat la gestió de deutes i pagaments i està sent un èxit, a tenor de les més de 4 milions de factures electròniques tramitades per les Administracions Públiques. D'elles, s'han rebut en FACe 1.490.080 i en el cas concret de Balears, ha registrat 106.716 factures des de la seva engegada al gener de 2015. El Secretari d'Estat ha recordat que suposa una absoluta modernització de l'Administració Pública, amb processos netament electrònics, un únic punt d'entrada de factures electròniques per cada Administració i una protecció per als proveïdors en deixar constància de data, agilitar la tramitació, el seguiment i els cobraments.
 

Llei Orgànica de Control del Deute Comercial

Beteta s'ha referit també a la Llei Orgànica de Control del Deute Comercial, amb la qual s'ha aconseguit integrar en el principi de sostenibilitat financera. A més introdueix el Període Mitjà de pagament a Proveïdors i l'obligatorietat de la seva publicació, que duu a terme periòdicament el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Aquestes mesures, ha afegit Beteta, han permès engegar la reforma fiscal, que va a injectar 9.000 milions d'euros, suposarà un impacte d'1.500 milions d'euros i beneficis per 20 milions de contribuents. Només a Balears, són 182 milions pels seus 477.291 declarants, que rebran uns 381 euros, xifra que s'amplia fins als 464 euros entre 2015 i 2016, que reactiven el consum i la inversió.

Aquests imports, ha dit Beteta, al costat de la positiva evolució del PIB regional, de l'1,9%, superior a la mitjana nacional, la reducció interanual de l'atur, un 13,15% menys i l'increment en 23.454 persones, un 5% més d'afiliats a la Seguretat Social, demostra la puixança de la Comunitat, gràcies a el “dinamisme empresarial i l'acció concertada de les reeixides mesures engegades pel Govern des de desembre de 2011, que han tret també a Balears de la crisi”.