Inici > Delegacions > Delegacions del Govern > Delegació del Govern a la Comunitat Autònoma de Catalunya > Actualitat > Notes de premsa > Notes > 2022 > Febrero > Mitma adjudica més de 218 milions d'euros a Catalunya del fons de recuperació per a descarbonizar i digitalitzar la mobilitat urbana

Mitma adjudica més de 218 milions d'euros a Catalunya del fons de recuperació per a descarbonizar i digitalitzar la mobilitat urbana

23/02/2022

Catalunya és la comunitat autònoma que més ajudes han obtingut, la qual cosa implica una subvenció de 44,96 euros per habitant
L'objectiu del programa, inclòs en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, és accelerar la implantació de zones de baixes emissions i la transformació sostenible del transport
- Està prevista una segona convocatòria aquest mateix any, fins a completar els 1.500 milions d'euros previstos per a aquesta línia

Barcelona, 23 de febrer de 2022.- El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) ha atorgat provisionalment 1.000 milions d'euros dels fons europeus de recuperació a 170 municipis i dos ens supramunicipals per descarbonizar i digitalitzar la mobilitat urbana.

Catalunya és la comunitat autònoma que més ajudes han obtingut amb un total de 218.219.274 milions d'euros, la qual cosa implica una subvenció de 44,96 euros per habitant.

Entre els beneficiaris de la convocatòria, es troben 14 municipis que, a més de participar a títol individual, s'han aliat per presentar sol·licituds com a agrupacions. Així, tres grups liderats per Valladolid, Sant Sebastià i Sevilla, respectivament, han aconseguit ajudes. Per la seva banda, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona, que al seu torn agrupen a 86 municipis, han obtingut fons com a ens supramunicipals.

Les ajudes beneficiaran directament als 24,5 milions de persones que viuen en els municipis adjudicataris (dades de l'INE a un de gener de 2020) pel que, en mitjana, un municipi de 100.000 habitants accedeix a 4.000.000 d'euros de finançament.

La resolució provisional de la convocatòria de 2021 d'ajudes a municipis per a la implantació de zones de baixes emissions i la transformació sostenible del transport urbà, inclòs en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), s'ha publicat a la seu electrònica del Mitma i els ajuntaments disposen ara de cinc dies hàbils per presentar al·legacions o renunciar als fons. El programa està dirigit a municipis de més de 50.000 habitants, capitals de província i municipis de més de 20.000 habitants que compleixin una sèrie de requisits, com disposar d'un sistema de transport públic urbà.

Gran èxit de participació

La convocatòria es va articular en règim de concurrència competitiva i va tancar amb un gran èxit de participació. En total, 193 municipis van presentar 262 sol·licituds per valor d'1.497 milions d'euros, gairebé un 50% més del pressupostat. Finalment han estat seleccionades 179 propostes de 170 municipis. Així, el 87% dels sol·licitants ha obtingut finançament.

De les 262 sol·licituds totals, tres van ser presentades com a agrupació i quatre com a ens supramunicipals, encara que dos no van complir els requisits recollits a les bases reguladores per ser-ho, per la qual cosa els seus proposades furs desestimades. La resta dels sol·licitants van ser municipis que es van presentar a títol individual: 193 sol·licituds de tipus 1 i 62 sol·licituds de tipus 2. Tots els potencials beneficiaris tenien dret a presentar una proposta a títol individual (sol·licitud 1) i una altra com a agrupació, mentre que els municipis amb 50.000 o més habitants i les capitals de província podien participar amb una segona sol·licitud individual addicional.

Totes les propostes rebudes s'han valorat en funció dels criteris de maduresa, impacte, qualitat i rellevància. En aquest punt, cal assenyalar que cada sol·licitud estava composta per diverses actuacions pel que es van a finançar amb càrrec als fons Next Generation EU 659 actuacions de les 1.154 que es van presentar. Els projectes finançats hauran d'estar finalitzats el 31 de desembre de 2024.

Després del procés d'anàlisi i avaluació realitzat amb suport d'experts independents de Ineco, Cedex i Senasa, es van descartar 31 sol·licituds per incomplir els criteris d'admissibilitat (15) o criteris tècnics (16). La resta rebran subvenció, exceptuant 52 que, malgrat haver aprovat, no han pogut optar a ajudes en esgotar-se els fons assignats a la convocatòria com a resultat del seu elevat èxit.

Així, de les 179 sol·licituds seleccionades, 169 són de tipus 1 i concentren subvencions per 880 milions d'euros, mentre que, com ja s'ha esmentat, les sol·licituds de tipus 2 accedeixen a 11,1 milions d'euros. Per la seva banda, les tres agrupacions i els dos ens supramunicipals es reparteixen 108,9 milions (64 i 50 milions, respectivament).

Està previst que en 2022 es publiqui una segona convocatòria amb 500 milions d'euros, fins a completar els 1.500 milions d'euros previstos per a aquesta línia.

Ineco, que recolza a Mitma en la gestió i execució del PRTR, ha participat en l'elaboració, publicació i resolució d'aquesta primera convocatòria d'ajudes i ja està treballant en la segona.

Actuacions subvencionades

L'objectiu del programa, finançat amb càrrec al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), és contribuir a millorar la qualitat de l'aire a les ciutats i la descarbonización de la mobilitat, articulant un sistema de transport públic urbà fiable, assequible, atractiu i de nul·les emissions i promovent la mobilitat activa (bicicleta, anar a peu), de manera que l'ús del vehicle privat a motor sigui més limitat. La distribució dels fons per tipus d'actuació s'articula de següent forma:

· El 40% del pressupost de la convocatòria s'ha assignat a actuacions encaminades al desenvolupament de la mobilitat activa, com la construcció de carrils bici, la peatonalització de carrers o la instal·lació de punts de lloguer de bicicletes. Per exemple:

- Es van a destinar més de 100 milions dels fons a ampliar i millorar la xarxa ciclista en 78 municipis d'Espanya. Així, es preveu construir més de 500 quilòmetres de carrils bici i es reforçaran i condicionaran almenys 450 quilòmetres de vies ja existents.

- Es finançarà la implantació de sistemes públics de lloguer de bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal, amb 48,9 milions d'euros, i es promourà la *intermodalidad.

- S'han concedit 242,8 milions d'euros per finançar 149 actuacions para a augmentar l'espai per a vianants a les ciutats. En concret, s'implementaran zones i itineraris per als vianants i es millorarà l'accessibilitat.

· El 20% dels fons s'invertiran a impulsar les flotes de zero emissions. Així, es preveu finançar amb càrrec al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (*MRR) l'adquisició, per part de 44

municipis i per un import de 141 milions d'euros, de fins a 650 autobusos urbans de zero emissions i més de 45 vehicles elèctrics per a la recollida d'escombraries. Així, en total, s'han atorgat 195 milions per a la renovació de flotes, amb la inclusió de la instal·lació de punts de recarrega elèctrics per a aquests vehicles pesats.

· El 17% de les ajudes finançarà millores en l'eficiència del transport públic, incloent el reforç dels serveis ferroviaris urbans, del repartiment de mercaderies en a darrera milla i el calmat del trànsit rodat. Aquest tipus de projectes contempla actuacions com, per exemple:

- El desenvolupament o reforç d'aparcaments dissuasoris de competència municipal (28,2 milions d'euros).

- L'establiment d'àrees d'estacionament regulades fora de les zones de baixes emissions (3,3 milions).

- La millora de l'accessibilitat al transport públic a persones amb mobilitat reduïda i col·lectius especials (16,2 milions).

- La habilitación de plataformas y carriles de priorización del transporte público (60,2 millones).

· El 12% dels 1.000 milions de la convocatòria es destina a projectes de digitalització de la mobilitat per a la millora dels serveis públics de transport (informació en temps real, planificació d'itineraris, pagament digital…) i de la gestió de les administracions.

· Finalment, el 11% de les ajudes es destinarà a finançar 62 projectes d'implantació de Zona de Baixes Emissions i 30 actuacions complementàries per a la seva engegada o reforç de les ja existents. Cal tenir en compte que només els municipis de més de 50.000 habitants podien sol·licitar finançament per a aquest tipus d'actuacions ja que són els que han de tenir aquest tipus d'àrees habilitades en 2023.

Distribució geogràfica

L'esperit del programa del PRTR és impulsar una mobilitat respectuosa amb el medi ambient i la salut a les ciutats, per la qual cosa dirigeix a aquelles que més problemes de qualitat de l'aire concentren i que disposen d'un servei de transport urbà. Així, el gruix de les ajudes s'ha concentrat en les comunitats autònomes amb grans nuclis urbans i una alta concentració de la població enfront de regions amb poblacions més disperses i rurals i, per extensió, amb menors problemes de congestió i emissions.

A més, la Llei de Canvi Climàtic obliga als municipis amb 50.000 o més habitants i a les capitals de província a implantar zones de baixes emissions abans de 2023, un objectiu al que també es vol col·laborar amb aquests fons, mentre que la Directiva de Vehicles Nets preveu la necessitat de renovar les flotes de transport públic per vehicles de baixes o zero emissions en els propers anys, objectius tots dos que es volen contribuir a aconseguir amb aquests fons.

Així mateix, cal tenir en compte que cada potencial beneficiari podia sol·licitar una quantia màxima d'ajudes en funció de la seva població en fixar-se un màxim per habitant (45 euros per a la sol·licitud 1 i 30 euros per a sol·licitud 2).

En aquest context, els municipis de Madrid, Catalunya i Andalusia són els que més ajudes han obtingut de forma agregada amb 571,3 milions d'euros, el 57% del total. No en va, les localitats beneficiàries d'aquestes províncies conjuminen una població de gairebé 14 milions de persones, més de la meitat del total de tots els municipis amb accés a finançament, la qual cosa implica una subvenció de 40,8 euros per habitant, la mitjana registrada al país.

Per la seva banda, per sobre de la mitjana es troben autonomies com Illes Balears, amb 59,6 euros d'ajuda per habitant sol·licitant, La Rioja, amb 60,54 euros, País Basc, amb 47,7 euros o Comunitat València, amb 45,05 euros.

Per consultar els municipis: RESOLUCIION_PROVISIONAL.pdf0

NOTA_FONS_EUROPEUS.pdf