La taxa de delictes aclarits per les FFCC de seguretat entre gener i juny d’enguany és cinc punts més elevada que durant tot 2022

29/09/2023

La taxa de delictes aclarits per les FFCC de seguretat entre gener i juny d’enguany és cinc punts més elevada que durant tot 2022

En els primers sis mesos s’han resolt 42 delictes de cada cent; furts i cibercriminalitat són els més freqüents a l’arxipèlag


La proporció d’infraccions penals que han estat aclarides per part de les Forces i Cossos de Seguretat a les Illes Balears entre gener i juny d’enguany supera en cinc punts el percentatge de tot 2022. En concret, segons el balanç del Ministeri de l’Interior corresponent al primer semestre de 2023, s’han resolt prop de 42 delictes de cada cent en aquest període, en comparació amb els 37 de 2022, i la taxa de detinguts i investigats s’ha situat a 250 per cada mil infraccions, davant dels 218 de tot l’any passat.

En els darrers dotze mesos a l’arxipèlag s’ha comptabilitzat una mitjana de 66 delictes per cada mil habitants. L’indicador segueix per davall del valor registrat el 2019, just abans de la pandèmia; el 2020 i el 2021 la criminalitat es va reduir a taxes de 51 i 52 delictes per cada mil habitants, per l’efecte dels confinaments i de les restriccions de la mobilitat, mentre que el 2019 aquesta taxa s’elevava fins els 67,6 delictes per cada mil habitants. Per illes, no es produeixen variacions gaire significatives respecte del darrer informe, corresponent al primer trimestre. Així, Mallorca es manté en 65,7 fets delictius per cada mil habitants, mentre que a Eivissa se situa en 81,7, a Menorca, en 44,3, i a Formentera frega els 56 delictes per cada mil habitants.

D’altra banda, en els primers sis mesos d’enguany s’han comès a Balears 35.221 infraccions penals, un 4,9% més que en el mateix període de 2022. Per tipologia, els furts són els més nombrosos, amb 9.721 casos, tot i que la seva incidència davalla un 2,1% respecte del mateix període de 2022. També baixen els homicidis, assassinats en grau de temptativa i robatoris a domicilis. En el cas dels delictes contra la llibertat sexual, tot i que en general han pujat un 16,7%, per contra han disminuït, un 7%, les agressions sexuals amb penetració.

Pel que fa a la cibercriminalitat, en conjunt ha augmentat un 19% a les illes, sobretot per l’efecte en el conjunt estadístic de les estafes informàtiques, de les quals es registra un 27,6% més de casos. Altres delictes comesos a través d’internet davallen prop d’un 24%. Finalment, les sostretes a explotacions agrícoles o ramaderes pugen un 30,8% en comparació al primer semestre de 2022.

En el conjunt d’Espanya, la taxa de criminalitat és de 50,3 delictes per cada mil habitants. Les Illes Balears encapçalen, junt amb Catalunya (63,3) i Madrid (59,9), les comunitats amb una major incidència. Després hi ha la Comunitat Valenciana (54,2) i Navarra (50,9). L’arxipèlag ha liderat històricament aquest indicador, perquè la taxa es calcula sobre la població censada, sense tenir en compte l’existència d’una gran població flotant, per ser una destinació turística.

A Palma la taxa de criminalitat es manté en els mateixos nivells de l’any passat, amb prop de 84 casos per cada mil habitants, ben igual que Marratxí -al voltant dels 35 casos- i Santa Eulària des Riu -54 casos-. D’entre la resta dels municipis de més de 20.000 habitants, a Calvià la taxa de criminalitat davalla tres punts i se situa en 98 casos per cada mil habitants. La resta experimenten lleugers augments del nombre d’infraccions penals en comparació amb el mateix període de 2022.

Les dades publicades pel Ministeri de l’Interior es poden consultar en el Portal Estadístic de Criminalitat, a l’enllaç següent: Balance semestral de criminalidad (mir.es)