Delegacions
- Delegacions
- Què és l'Administració General de l'Estat al Territori?
- Normativa
- Delegacions del Govern
- Delegació del Govern a la Comunitat Autònoma d’Andalusia
- Delegat del Govern
- Actualitat
- Proyectos, Campañas e Información
- Servicios y Directorio
- Subdelegació del Govern a Sevilla
- Subdelegació del Govern a Almeria
- Subdelegació del Govern a Cadis
- Subdelegació del Govern a Còrdova
- Subdelegació del Govern a Huelva
- Subdelegació del Govern a Jaén
- Subdelegació del Govern a Màlaga
- Subdelegació del Govern a Granada
Prieto adverteix que l'odi i la desinformació atempten contra la Constitució
03/12/2024
- El delegat destaca que "defensar la Constitució és defensar els valors que ens uneixen com a societat”
- El conseller Dalmau defensa que la Carta Magna “ens ha donat eines per defensar la llengua i la cultura” catalanes
Barcelona, 3 de desembre de 2024.- El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha advertit aquest dimarts que “els discursos d'odi i la desinformació són les majors amenaces per a la nostra Constitució i per a les nostres institucions”. En aquest sentit, el delegat ha fet esment a “episodis com el viscut ahir en el Senat que demostren fins a quin punt les instruccions poden ser utilitzades per a tal fi”.
Ho ha dit en la seva intervenció en l'acte del 46 aniversari de la Constitució, celebrat en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en la qual també ha participat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i en la qual Prieto ha subratllat la importància de complir la Constitució “no solament quan convé, sinó sempre”, ja que segueix sent “la pedra angular de l'estat de dret” i el fonament que garanteix la convivència de tots els ciutadans.
A l'acte ha assistit la consellera de Igualtat i Feminisme. Eva Menor, la subdelegada del Govern a Barcelona, Mari García-Calvillo, i el subdelegat del Govern a Girona, Pere Parramon, entre uns altres.
Prieto ha rememorat el context en el qual va néixer la Constitució en 1978, recordant que, en un país dividit, la valentia i l'esperança d'avançar cap a un futur millor van vèncer a la por. “La Constitució va ser el resultat d'un pacte entre diferents, un pacte que va permetre deixar enrere les tensions del passat i construir un marc de convivència comuna”, ha afirmat. Per a Prieto, aquesta mateixa capacitat de diàleg i consens és més important que mai en la societat actual.
ARMA LLANCÍVOLA
En la seva intervenció, el delegat ha fet una crida a la unitat i responsabilitat en el compliment de la Carta Magna: “La Constitució no pot ser utilitzada com un arma llancívola. És la nostra carta de drets i deures, i ha de ser complerta íntegrament, no solament de forma parcial i no solament quan convé”.
En aquest sentit, ha apel·lat a totes les institucions i servidors públics a treballar junts per enfortir els principis democràtics que sustenten el país.
DRETS FONAMENTALS
En relació als drets fonamentals, Prieto ha posat l'accent en la defensa dels drets dels migrants, recordant que la Constitució obliga a protegir la seva dignitat i els seus drets. “És el nostre deure, i un mandat constitucional, defensar els seus drets perquè ningú, sense importar el seu origen, sigui exclòs de la nostra societat plural i diversa”, ha destacat. A més, ha assenyalat que l'accés a l'habitatge és un dels principals reptes actuals.
Referent a això, Prieto ha invocat l'article 47 de la Constitució que estableix el dret de tots els espanyols a un habitatge digne: “L'accés a l'habitatge és la principal preocupació dels catalans i catalanes, especialment dels joves”.
PROPIETARIS RICS, INQUILINS POBRES
El delegat ha destacat el recent anunci del Govern d'impulsar la creació d'una empresa pública d'habitatge, una mesura que se sumarà a la Llei d'Habitatge 12/2023. “Aquest Govern va a impulsar la creació d'una empresa pública d'habitatge, que tindrà la missió de construir i gestionar immobles des de l'Administració General de l'Estat. No volem una Espanya de propietaris rics i inquilins pobres”, ha afirmat Prieto, reiterant el compromís de garantir el dret a un habitatge digne i adequada.
A més, ha destacat que Espanya ha aconseguit grans avanços en matèria de drets i llibertats, com la igualtat de gènere, el matrimoni igualitari i la protecció del medi ambient. “Espanya és ara una nació pionera en aquests avanços, i la Constitució ha estat el marc fonamental per aconseguir-ho”, ha conclòs, i ha reafirmat que la Constitució segueix sent la base sobre la qual es construeix una Espanya moderna, inclusiva i progressista.
DALMAU
En la seva intervenció, el conseller de la Presidència, ha destacat que la Constitució, que conviu amb l'Estatut d'Autonomia que “recull la voluntat d'autogovern del poble català, és un acord fonamentat en el respecte mutu i permet a Catalunya gestionar avui els seus propis assumptes preservant la identitat, mentre participa activament en el projecte comú d'Espanya”.
*Dalmau ha subratllat que la Carta Magna “no és ni d'uns ni d'uns altres, sinó de” tots perquè recull les aspiracions *colecticas d'una societat que va saber deixar enrere les divisions i els conflictes per avançar cap a un futur comú.
Per això, ha alertat d'aquells discursos i projectes polítics que cerquen “dividir en lloc d'unir amb ideologies ja superades en altres llocs d'Europa i ara tornen a ressorgir”, perquè estan posant en risc els reptes futurs.
DEFENSA DE LA LLENGUA I LA CULTURA
El conseller ha expressat que, gràcies als anys de vida constitucional, Espanya ha sabut convertir-se en una societat “oberta, acollidora, capaç d'integrar i enriquir la seva diversitat sense perdre el seu caràcter propi”.
“Com a català, quan pinso en la Constitució, m'imagino una casa on cadascun té el seu propi espai, un lloc on créixer, reflexionar i construir un sostre comú. Gràcies al marc legal que crea, Catalunya pot exercir les seves competències. Ens permet viure i treballar en català, una llengua que durant molt temps va estar perseguida i ara podem usar amb normalitat”, ha assegurat.
En aquest sentit, ha defensat que la Constitució “ens ha donat eines per créixer com a país, per defensar la llengua i la cultura i per exigir drets individuals i col·lectius”.