La Delegació del Govern a Catalunya participa a la Setmana de l’Arquitectura de Barcelona

La Delegació del Govern a Catalunya  participa a la Setmana de l’Arquitectura de Barcelona

07/05/2020


A través de les quatre subdelegacions es farà una passejada virtual per la història de l’arquitectura del segle XX a Catalunya


  •  A través de les quatre subdelegacions es farà una passejada virtual per la història de l’arquitectura del segle XX a Catalunya
  •  Aquest dijous s’ha iniciat la difusió del primer vídeo sobre la historia del Palau Montaner, seu de la Delegació del Govern a Catalunya i de la Subdelegació del Govern a Barcelona

La Delegació del Govern a Catalunya s’ha sumat, un any més, a la Setmana de l’Arquitectura de Barcelona amb unes visites virtuals a les seves  quatre subdelegacions. Aquest dijous s’ha iniciat la difusió del primer vídeo sobre la història del Palau Montaner, situat al carrer Mallorca, 278 i seu de la Delegació del Govern a Catalunya i de la Subdelegació del Govern a Barcelona. El Palau Montaner és un edifici modernista (1889-1893), obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Obrint les seves portes a la ciutadania, encara que aquest any hagi de ser manera virtual,  la Delegació del Govern a Catalunya s’afegeix al programa d’activitats que s’ha convocat dins de la Setmana de l’Arquitectura de Barcelona, una organització conjunta des de 2017 de l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Mies van der Rohe, en col·laboració amb l’Escola de Disseny Barcelona Building, Construmat i ArquinFAD.

En aquesta edició, la Delegació del Govern proposa, a través de les seves subdelegacions, fer una passejada per la història de l’arquitectura del segle XX a Catalunya; la seu de Barcelona, pel modernisme; la de Lleida, per l’historicisme; la seu de Tarragona, pel moviment modern i, la seu de Girona,  pel postmodernisme.

El principal objectiu de l’organització és el de reforçar el vincle entre l’art de l’arquitectura urbana i la ciutadania d’una ciutat que la gaudeix com un patrimoni quotidià d’atractiu indubtable. L'any passat, la Delegació del Govern a Catalunya va participar a la Setmana d’Arquitectura de Barcelona amb unes visites guiades al Palau Montaner.

Aquest dijous s’ha difós el primer vídeo sobre la història del Palau Montaner. Al llarg de les properes setmanes anirem compartint les passejades virtuals per les altres subdelegacions.

El Palau Montaner

El Palau Montaner és obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) que continua les obres allà on, per desavinences amb la propietat, les deixa Josep Domènech i Estapà, primer arquitecte de l’edifici. Tot i la llibertat creativa que l’editor Ramon Montaner i Vila –propietari–, li atorga a Domènech i Montaner per bastir la seva mansió familiar, va decidir continuar l’obra a partir de la carcassa construïda pel seu predecessor, introduint-hi elements ornamentals i ampliant-ne el ràfec previst per amorosir la severitat de les línies i dotar-la de caràcter.

Domènech i Montaner, nebot de l’editor, també havia construït la seu de l’editorial ‘Montaner y Simón’ per a l’oncle i el seu soci Francesc Simon al carrer Aragó. També s’havia fet càrrec del disseny i direcció de projectes de l’editorial. Al Palau Montaner, Domènech i Montaner va enriquir l’exterior del tercer pis amb una representació seriada de ceràmica vidriada de figures prerafaelites, atribuïdes a Alexandre de Riquer, que explicava l’evolució de la impremta des dels seus inicis, i equilibrà les proporcions de les façanes.

A l’interior, Domènech i Montaner va dibuixar un ampli vestíbul amb una escalinata imperial de pedra amb elements esculturals florals i zoomòrfics. Al capdamunt hi emplaça una gran claraboia de vidre mosaic que il·lumina l’entrada amb llum zenital. Domènech i Montaner es va envoltar ja aleshores d’un equip dels millors artesans de les arts aplicades de l’època:  amb els mosaics de Lluís Bru, les escultures d’Eusebi Arnau, l’ebenisteria i teixits de Gaspar Homar, la forja de Francesc Tiestos i els vitralls d’Antoni Rigalt.