Catalunya rep més de 33,5M€ per a millorar l'eficiència en Salut Digital
04/11/2021
Catalunya rep més de 33,5M€ per millorar l'eficiència en Salut Digital
- El CISNS ha aprovat la modificació de criteris per al repartiment de fons del programa per a la sostenibilitat de la despesa farmacèutica, l'ampliació dels serveis digitals del SNS i el desenvolupament de nous projectes a les àrees d'analítica de dades, imatge mèdica i reforç de les infraestructures digitals dels centres sanitaris
- Catalunya serà la segona comunitat autònoma que més diners rebi
- En ple del CISNS ha abordat la situació pandèmica i ha aprovat també el repartiment de fons per a formació continuada del personal sanitari que sumen 10 milons d´euros
Barcelona, 4 de novembre de 2021. El ple del Consell Interterritorial del SNS ha aprovat aquest dijous la modificació de criteris per a distribució entre les comunitats i ciutats autònomes de 220 milions d'euros per dur a terme el Programa de desenvolupament de mesures per millorar l'eficiència i la sostenibilitat del SNS en l'àmbit de la Salut Digital.
Catalunya, amb un total 33.623.838,51M€, serà la segona comunitat autònoma que més diners rep..
Les quanties assignades a cadascuna de les comunitats i ciutats autònomes, procedents del conveni subscrit en 2016 entre el Govern d'Espanya i Farmaindustria, hauran de dedicar, almenys, un 25% a projectes associats a la gestió economicofinancera dels productes farmacèutics i un altre 25% a la integració dels sistemes de les comunitats i ciutats autònomes amb els serveis digitals del SNS. Entre aquests, la Història Clínica Digital Interoperable, la Targeta Sanitària Individual, la Recepta Electrònica Interoperable, el Registre Estatal de Professionals Sanitaris, el Node de Verificació de Medicaments (SNSFARMA), el Registre Central de Vacunació (REGVACU) i la Base de dades Clínics d'Atenció Primària (BDCAP).
El 50% restant anirà destinat a l'engegada de projectes vinculats amb l'Estratègia Nacional de Salut Digital, en tres àrees principals: l'analítica de dades, en connexió amb l'Espai Nacional de Dades de Salut; l'ampliació i renovació de les infraestructures TIC dels centres sanitaris i sociosanitaris, per exemple, en ciberseguretat; i els sistemes integrats de gestió i anàlisi d'imatges mèdiques, assegurant la disponibilitat i accés a aquest tipus de serveis amb independència del nivell assistencial.
La distribució entre les comunitats i ciutats autònomes dels crèdits de 2021 es realitzarà repartint el 10% del total de manera lineal entre totes elles i el 90% restant amb criteri poblacional, segons les xifres oficials del Padró corresponents a l'1 de gener de 2020.
Situació pandémica
En la reunió d'aquesta tarda també s'ha abordat, com és habitual, la situació pandémica de tot el territori nacional. Com ha detallat la ministra, després de 12 setmanes de descens en la notificació de casos, durant els últims 15 dies s'ha observat un suau ascens de la *IA de Covid-19, amb una certa tendència a l'estabilització i descensos progressius tant en l'ocupació hospitalària, com en el de les UCI i el nombre de defuncions.
D'altra banda, ha valorat les “espectaculars” xifres que registra la campanya de vacunació a Espanya, amb més de 38 milions de persones amb, almenys, una dosi, 37,4 milions de persones amb pauta completa -gairebé el 89% de la població diana- i els més d'1,2 milions de persones que ja han rebut una dosi addicional de la vacuna.
En la mateixa línia s'ha referit als més de 20 milions de dosis donades, principalment a Llatinoamèrica, reafirmant el compromís expressat pel president del Govern d'arribar als 50 milions de dosis donades en el primer trimestre de 2022. Solament des d'una acció multilateral podem fer front a la pandèmia”, ha defensat *Darias qui ha fet al mateix temps una crida a la vacunació de les persones que encara no s'han vacunat al nostre país i perseverar en les mesures de la cura enfront del virus.
Formació continuada
En la mateixa reunió també s'ha consensuat la proposta d'acord de criteris per a la distribució de fons amb càrrec al pressupost del Ministeri de Sanitat en el marc dels plans de formació continuada s'inclou com a inversió 4 en el component 18 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència aprovat pel Govern d'Espanya el 27 d'abril de 2021. Aquest Pla compta amb una dotació de 10 milions d'euros (3 milions en 2021; 3,5 en 2022; i altres 3,5 en 2023).
L'objectiu principal de l'actuació, traslladat a la Comissió Europea (CE), consisteix a incloure en els plans de formació contínua de professionals sanitaris de les Comunitats i Ciutats Autònomes, accions formatives vinculades amb els objectius i mesures inclosos en el component 18. Tot això amb l'objectiu últim la millora de la qualitat en l'atenció sanitària al ciutadà. L'objectiu específic que es persegueix és el manteniment i la millora dels coneixements, habilitats/habilitats i actituds dels professionals sanitaris, a fi que aquests puguin adequar permanentment la seva actuació davant l'evolució científica i tecnològica i les demandes i necessitats socials i del propi sistema sanitari.
Plasmafèresi
A més d'aquests punts, en la reunió d'avui s'ha aconseguit un acord per a l'obtenció de plasma a través de plasmafèresi l'any 2021. Per a això, el Ministeri de Sanitat distribuirà un total de 2,2 milions d'euros destinats a actuacions que afavoreixin la implantació de programes de plasmafèresis.
El Ministeri de Sanitat recorda que el plasma humà s'ha convertit en element estratègic per al Sistema Nacional de Salut, com a matèria primera per a la fabricació de hemoderivados. Al moment actual, no cap la possibilitat d'augmentar la seva obtenció mitjançant la donació de sang total convencional. El plasma addicional només pot aconseguir-se mitjançant donacions de plasma peraféresis (plasmafèresis). Per tant, les mesures a desenvolupar han d'emmarcar-se a aconseguir en dos objectius principals: augmentar la base de donants de plasma de forma progressiva i establir programes permanents de plasmafèresis.