Els pressupostos Generals de l´Estat per al 2022 destinen a Catalunya la inversió més alta dels darrers 10 anys
14/10/2021
Els pressupostos Generals de l'Estat pel 2022 destinen a Catalunya la inversió més alta dels últims 10 anys
- Assignen 2.230 milions en inversions, que suposa un 6,1% més que al 2021, i una 17,2% sobre el total territorialitzat
- La delegada del Govern destaca el compromís del Govern d’Espanya amb Catalunya amb uns pressupostos que permetran afrontar la recuperació sense deixar ningú enrere
- Teresa Cunillera reivindica el treball coordinat entre les diferents administracions per posar remei a les conseqüències econòmiques i socials provocades per la pandèmia
Barcelona, 14 d´octubre de 2021. El Projecte de llei dels Pressupostos Generals de l´Estat (PGE) de 2022 suposa per Catalunya una inversió de 2.230 milions d’euros als que cal afegir 200 milions més en compliment de la sentència del Tribunal Suprem. Es tracta de la inversió més alta destinada a Catalunya en els darrers 10 anys. Suposa un 6,1% més respecte al pressupost de l’any passat i un 17,2% sobre el total territorialitzat.
La delegada del Govern, Teresa Cunillera, ha destacat que la xifra “és una clara demostració del compromís del govern de Pedro Sánchez amb Catalunya i s’ha mostrat convençuda que els comptes permetran afrontar la recuperació econòmica i social sense deixar ningú enrere”.
En aquest sentit, ha fet referència al fet que les inversions no només inclouen infraestructures, sinó que destinen importants partides a la inversió productiva, “especialment enfocades a millorar la situació de la gent gran, que ens ha aportat molts anys de treball, i a la gent jove, que són el futur i, per tant, l’administració no els pot posar través”.
La delegada ha assegurat que són uns pressupostos pensats en l’Espanya que volem després de la pandèmia, però que encara hi ha certes vulnerabilitats que cal abordar oferint oportunitats i perspectives de futur als col·lectius més perjudicats. “Hi ha la voluntat de fer-ho, tenim els mitjans i serà possible gràcies al treball coordinat entre administracions, les de l’Estat amb les comunitats autònomes, els ajuntaments i, també, gràcies a Europa, com a àmbit de cooperació i solidaritat”.
Cunillera ha fet un repàs a les diferents mesures, com ara el bonus de lloguer jove, el bonus jove cultural, el reforç de la Formació Professional i de les beques. També s’ha referit a l’augment del 2% del poder adquisitiu de la gent gran, amb la revalorització de les pensions, i dels empleats públics, amb un augment del 2% de la seva retribució.
Pel que fa a Pimes, autònoms i empreses, el pressupost atorga a Catalunya 256 milions per accelerar processos de digitalització i 96 milions en plans de promoció del comerç i el turisme. A banda, destina 18,4 milions a projectes d’I+D+i, en una clara aposta per la ciència, la tecnologia i la innovació, amb l’objectiu de captar talent.
En aquests pressupostos hi guanyem tots i totes, ha assegurat la delegada, posant de manifest que contemplen la major despesa social de la història, blindant l’Estat del benestar amb recursos per a la sanitat, l’educació i la dependència. També es destinaran més 3.400 milions a protegir les persones aturades a Catalunya, la pujada del Salari Mínim Interprofessional o l’extensió dels ERTES. La pujada en un 3% de l’Ingrés Mínim Vital beneficiarà les més de 63.000 persones que el reben a Catalunya.
Inversions
En el capítol d’inversions, les d'ADIF ascendeixen a 848,57 milions d'euros, amb un increment de 141 milions d'euros, entre les quals destaquen: 679,86 milions a Rodalies i Mobilitat Urbana i 120,27 milions d'euros al Corredor Mediterrani Vilaseca-Castellbisbal.
La dotació per a l’Alta Velocitat aconsegueix els 389,78 milions d'euros, dels quals 269,72 milions d'euros es destinen a inversions de millora i renovació de la xarxa existent. Les inversions de RENFE aconsegueixen els 274 milions d'euros.
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana destina a inversions a la Comunitat 241,4 milions d'euros, la qual cosa suposa gairebé un 50% més que en els PGE 2021, destacant: 159 milions d'euros per a la conservació i explotació de carreteres, amb un increment de 59 milions d'euros i 73 milions d'euros per a la creació d’infraestructures de carreteres, dels quals 23,43 milions són per a les obres de la variant de Valls-Montblanc de la A-27.
Per a inversions finançades amb càrrec al Mecanisme de Recuperació i Resiliència, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana preveu 7,54 milions d'euros. Segons la delegada, “en aquest exercici augmenten considerablement les partides destinades al manteniment i conservació de carreteres gràcies als fons europeus. Per tant, es dediquen més esforços a aquests conceptes, que a obra nova. Aquest Govern té com a prioritat la sostenibilitat i racionalitat de les inversions”.
Als PGE es destinen 239,4M € en inversions per a carreteres, comptant amb els fons europeus. Això suposa un increment del 34,8% respecte als PGE2021 on la inversió era de 177M€. A més, destinarà 243,5 milions d'euros per a la subvenció dels bitllets de tren. Catalunya és la 2ª Comunitat Autònoma on els seus serveis ferroviaris de Rodalies i Mitja Distància estan més subvencionats en dels Pressupostos Generals de l'Estat.
Les inversions de Ports de l'Estat se situen en 138,5 milions d'euros. Es destinen 16,31 milions d'euros per a actuacions en matèria d'accessibilitat ferroviària finançades amb càrrec al Mecanisme de Recuperació i Resiliència. El Consorci Zona Franca de Barcelona incrementa les seves inversions des dels 27 milions en els PGE 2021 fins als 140,5 milions d'euros, destinant-se 120 milions d'euros a “Projecte edificis Barcelona”.
EI del Consorci Laboratori SINCROTRÓN gairebé duplica les seves inversions amb 10,2 milions d'euros.
Respecte a l´1,5% cultural l´aportació és de 13,37 milions d´euros per a 25 projectes, ben repartits entre les quatre províncies. Una prova més del compromís del Govern amb el Patrimoni i la Història de Catalunya.
La delegada del Govern ha conclòs que es tracta “d’uns bons pressupostos per als catalans i catalanes, destinats a solucionar els problemes de la ciutadania i a millorar el dia a dia de les persones, que marcaran un abans i un després a Catalunya, que ha de tornar a ser el motor econòmic que ha estat tradicionalment”.